domingo, 5 de febrero de 2012

Redsistència. Consum Solidari


Els sindicats han convocat una vaga de consum per al dia 18 de febrer. Els membres del grup REdSISTÈNCIA donem suport a aquesta vaga, però volem aportar les nostres propostes per a una mobilització més general, contínua i, a llarg termini, eficaç. Aqueixes propostes es concreten en el “Manifest per un consum solidari”

Manifest per un consum solidari.

Companyes treballadores, companys treballadors,
Ningú no ignora l'agressió que venim patint des de fa molts anys des de tots els estaments del poder, fonamentalment l'econòmic. Després d'anys de salaris congelats, el col•lectiu de treballadors públics, ha vist com se li han aplicat retallades en dues ocasions en poc més d'un any. En aquests moments, la situació s'agreuja dramàticament amb les retallades en els serveis que es presten als ciutadans.

La resta de treballadors a tot Europa, però amb major virulència a l’Estat Espanyol, pateix les conseqüències d'un augment continu de l'atur, una minva en els seus salaris i condicions laborals i serioses pèrdues en els seus drets socials i sindicals

I açò no ha fet més que començar.
Alhora, els treballadors del sector públic pateixen una campanya de menyspreu al seu treball, no desrpoveïda de calúmnies i mitges veritats, que els presenten enfront de la resta dels ciutadans com un grup de privilegiats, vagues i incompetents, unes rèmores que impedeixen la recuperació econòmica de l’Estat. Aquesta campanya pot fer-se extensiva a la resta de treballadors i pot enfrontar els aturats pel simple fet de tenir treball. Divideix i venceràs. És un lema militar, que s'aplica de manera natural en aquesta crisi-guerra-lluita de classes.
Al poder li convé que estiguem dividits, que no siguem capaços de fixar els nostres veritables objectius i que no sapiem destriar qui són els enemics en aquesta lluita. Lamentablement, ho estan aconseguint.

Ara, no obstant això, els grans cervells de l'FMI i del Banc d'Espanya, comencen a advertir que amb tanta retallada es retraurà el consum i, sense consum, no podran arrancar les economies dels països, per tant es generarà més atur. I –el que realment els importa- no es podrà pagar el deute.

No seria rar que, aqueixes mateixes institucions, acabaren per acusar els empleats públics de desaccelerar la recuperació de l’Estat. Per què no ho farien una vegada més? Ja els van acusar de viure per sobre de les seues possibilitats. Encara els acusen de ser un llast per a l'economia. I ara, podrien ser els responsables de la caiguda del consum, ja que, àdhuc veient minvats els seus ingressos, continuen estigmatitzats pel fet de ser uns privilegiats per mantenir els seus llocs de treball. Acusacions totes, de la primera a l'última, fal•laces.
Per tot el que hem exposat anteriorment, volem proposar-vos un canvi en els hàbits de consum. Consumim en la mesura de les nostres possibilitats, però fem-lo d'una manera “creativa”, pensem amb deteniment a qui afavorim amb cada compra que fem.

Aquesta és la nostra proposta.

Consumim el que necessitem, però afavorint sempre que puguem comerços, negocis i empreses menudes, al mateix temps, impedirem que la Banca seguisca lucrant-se de forma usurera amb el nostre consum.

Si la compra és un poc més cara, hem de pensar que aqueixos pocs euros que estalviem consumint en grans empreses es detrauen, en part, de les condicions laborals dels seus treballadors, de les inversions poc netes d'aqueixes empreses, de l'explotació indiscriminada de l'agricultura, la pesca i la ramaderia… No hem de tolerar que ningú use els teus diners per a pressionar al govern amb l’objectiu d’aconseguir majors beneficis per a ells i majors retallades per a nosaltres.

Pensem també en el col•lectiu al que –en certa manera- ajudaríem. Els autònoms i menuts empresaris són el aneguet lleig de la nostra societat. La patronal els posa per davant en les seues negociacions, ja que efectivament són els més desfavorits, però s'obliden d'ells en les seues reivindicacions, que passen sempre per demanar pitjors condicions laborals per als treballadors. Aquestes peticions en res afavoreixen el menut comerciant, l'autònom, al menut empresari que veu com li calciguen els mateixos que diuen defensar-los, els fan competència deslleial, presionen a la baixa amb preus inasumibles, imposen horaris que ells no poden seguir.



Res poden imposar-nos sobre el nostre consum. Els conciutadans, que ho estan passant tan malament o pitjor que nosaltres, es veurien afavorits i aquells que diuen defensar-los no podrien dir res, doncs això és el que faríem: defensar el que ells afirmen defensar.



Per tot això, si estàs d'acord amb nosaltres:



Procura consumir, sempre que siga possible, en els comerços de la teua ciutat. Els tens prop i encara que gastes una mica més, ho estàs invertint en qualitat de vida per a tots. D'aquesta forma no subvencionaràs a qui t'insulta obertament, com l'amo de la cadena Mango o Adolfo Domínguez, d’entre altres. Els beneficis d'aquestes cadenes els mantenen en una autèntica posició de privilegi des de la qual poden fer molt de mal a tota la ciutadania.



Si no queda més remei que acudir a una gran empresa o comerç, intenta esbrinar quins d'elles tenen millors condicions laborals, quins exploten menys el medi ambient, quins pertanyen o no a grups de pressió. Intenta no garbellar només pel preu, perquè qualsevol euro que estalviem huii, es pot traduir en què: “Qui no guarda quan té, no menja quan vol”.



Procura comprar en aquells comerços o empreses que faciliten el consum als aturats, mitjançant descomptes o facilitats en el pagament. No n'hi ha massa encara, però estem convençuts que, si amb el nostre suport facilitem la seua tasca i la difonem, cada vegada n’hi haurà més.



Tracta de pagar sempre en efectiu, sobretot en el menut comerç. Aconseguirem dos objectius: que el comerciant no haja de pagar comissions per la venda i que el seu banc deixe de guanyar diners amb operacions a crèdit per les quals ens cobren interessos que superen la usura.



Planteja't canviar de banc. Cerca'n un que no invertisca en assumptes bruts com especular amb aliments, pressionar amb el deute d'un país o invertir en armes. La banca ètica pot ser una opció, però no és l'única. Cal informar-se, perquè no tota la banca és igual. Si som clients d'un banc els dirigents del qual aconsellen la reducció de més prestacions socials o laborals, hem de plantejar-nos retallar a ells els seus beneficis.



En les nostres mans està. Podem aconseguir-ho. Podem posar el nostre menut òbol, humil, però creatiu, social i solidari.


FEIX DEL CAPITALISME EL TEU CLIENT.

Altres blogs afegits al manifest.

Hoy no sé ni quién soy, 50 maneras de abrir una lata de conservas, ¿Qué he hecho yo para merecer esto?, Lo que quisiera contarte, Vuelve a mirarlo, La yoyoba, La vida floja, Ensenada de Riazor, Eva Xaramitera, Buscame en el ciclo de la vida, Taller de Manuel, Kabila, El porquero de Agamenón, Reflexiones, Ysupaís, Perroflautas del mundo, Arte y Poesía, Obras de Mateo Santamarta, EL GALLO MULTICOLOR:......... La farsa democrática o la partitocracia, Fisiquimi, Emilio Manuel, TRIVIUM, Un Jardín para MariCari, Orientación educativa, Askatasuna.libertad.orrantia, Navegant per ses ombres, EL BLOG DE JULIAN (MUTXAMEL-VALENCIA CONNECTION)