Referències històriques

•La primera referència escrita la trobem el S. XIII a un codex de les Cantigues d’Alfons X.

•Al S. XV pertany a l’ambient culte/cortesà. Ministrils.

•La popularització de l'instrument es referencia al Tirant Lo Blanc i al Quixot.

•A mitjans del S. XX està a punt de desaparèixer.

•Les primeres escoles (València i Algemesí) naixen als anys 60.

•En la transició juga un paper reivindicatiu i fortament nacionalista.

•Al voltant dels anys 80 apareixen les primeres colles.

•23 de juny de 2006 s’aprova el Decret que regula els estudis per obtenir la titulació de grau mitjà de dolçaina.

•El C. d'Albaida és el primer conservatori en impartir estudis oficials.

L'amic inseparable de l'instrument de l'infern

EL TABALET


CARACTERÍSTIQUES:

•Acompanya inseparablement a la dolçaina.
•Té una cavitat ressonant.
•De la família dels Membràfon: sona al percudir el parxe amb unes peces de fusta: les baquetes.

•Baquetes: amb forma ergonòmica, construïdes originàriament de fusta de carrasca.
(Ara s’imposen fustes tropicals amb major qualitat: palo-sant, granadilllo, banús...)



PARTS:

•Cos de fusta altura aprox. de 20 cm. i un diàmetre de 30 cm
•Dos parxes de cuiro
•El superior (pell de batre) té un mufle o apagador
•L’inferior (bordoner) te un bordó de 2 a 6 cordes.
•Es tensa amb una corda de cànem amb tensors de cuiro.








ORIGENS


•Com la majoria dels instrument de percussió te un orígen prehistòric.


•La denominació antiga és: Atabal.


•Els parxes eren de pell, els bordons de tripa i les cordes de cànem.

DOLÇAINES DEL MÓN

•Gaita/Donzaina/Chuflaina a Aragó
•Gaita/Dultzaina/Txambela/Bolin-gozo a Navarra/Euskadi
•Gaita/Dulzaina/Chirimia a Castella/Madrid/Extremadura/Rioja
•Douçaine/Bombarda a França
•Shanai/sunnangih/nagassaram/navasgaram a l’Índia
•Heang teih/suona/kuan a la Xina
•Donay/harib/r’gyaling al Tibet
•Ghaida/ghayta/alghayta a l’Àfrica nord-occidental
•Sruni a Java
•Mizmar a Aràbia
•Zamr a Tunísia i Egipte
•Tarogato a Hongria
•Sopila a Croàcia
•Ken a Vietnam
•Pey o Pey ar a Cambodja
•T’aepyeongso a Corea

A LES NOSTRES TERRES

•Dolçaina/donsaina/xaramita/xirimita/ verinocla… PAÍS VALENCIÀ
•Gralla/Dolçaina. CATALUNYA
•Xeremia. ILLES

ALTRES NOMS
•Tarota/Clarín/Clarón/Aboès...

Els origens de la dolçaina

ORÍGENS:

Aquest instrument, molt vinculat a la agricultura té un origen incert. No hi ha una postura clara ni definida, i s'especula sobre diferents orígens de la dolçaina com són:

•Àrab
•Oriental
•Egipci

•Mesopotàmic.

A MESOPOTÀMIA ( S. XVI i XV aC ) tenim constància per gravats d'instruments cerimonials de vent (flautes i instruments de llengüeta simple) que es popularitzarien més tard al món greg.

Els parents més propers a la dolçaina els trobem en la FLAUTA DE PASTOR i la DOLÇAINA DE PASTOR.

Les Flautes de Pastor (de probable origen asiàtic) eren emprades per joglars i trobadors al medievo i ja eren molt conegudes a Europa al segle XI.

Les Dolçaines de Pastor tenim referència pels pastors de les muntanyes de Castelló que feien les canyes de banyes de bou.

Dolçaina construïda Casimiro Ripollés de Morella quan començava a anar de pastor l’any 1927. Feta de fusta de pi treballada amb la navaixa i foradada amb un ferro rossenc

L'instrument de l'infern

CARACTERÍSTIQUES DE LA DOLÇAINA.
•Es un instrument aeròfon: produeix so per vibració de l’aire.
•De columna: l’aire està dins de l’instrument.
•De llengüeta doble: L'aire pasa a través d'una canya de dues pales simètriques que vibren una contra altra entre els llavis (pertany per tant a la família dels oboès).
•Cònic: el tub té forma cònica.


PARTS :
- La canya: doble llengüeta
- El tudell: peça de metall (llautó)
- La dolçaina: peça de fusta cònica amb 7 forats anteriors 1 posterior i 2 laterals de sonoritat
•El gobelet
•El cos
•La campana

Ha nascut una dolçainera

Els meus primers passos al món de la dolçaina, per l'any 1992, són deguts al mal hàbit que tinc de voler ser Joana d'Arc.

Alguns companys de la Filà Els Hospitalaris de Sant Blai tocaven la dolçaina al Grup de Percussió de Sant Blai i eren pocs comparats amb la percussió... I, qui més indicada que jo per solucionar aquest problema!

Així que vaig començar a indagar on podia rebre classes i després d'un intent al local de "La Tripa del Moro" (penya de carnestoltes) on Eliseu Garcia donava classes dins del programa d'Aula Oberta (subvencionades per l'Ajuntament d'Alacant) vaig acabar anant a El Campello on vaig conèixer el meu primer mestre Lluís Pastor...

Aquell mateix any començava també a rebre classes d'Eliseu Garcia i del fi de curs conserve aquesta fotografia.

Aquesta és la primera actuació en directe amb més por que encert i amb més ganes i il·lusió que por...

Soc al centre de la fotografia... d'esquenes Eliseu.

Cotxera de Tramvies d'Alacant. Juny de 1993