Els meus primers passos al món de la dolçaina, per l'any 1992, són deguts al mal hàbit que tinc de voler ser Joana d'Arc.
Alguns companys de la Filà Els Hospitalaris de Sant Blai tocaven la dolçaina al Grup de Percussió de Sant Blai i eren pocs comparats amb la percussió... I, qui més indicada que jo per solucionar aquest problema!
Així que vaig començar a indagar on podia rebre classes i després d'un intent al local de "La Tripa del Moro" (penya de carnestoltes) on Eliseu Garcia donava classes dins del programa d'Aula Oberta (subvencionades per l'Ajuntament d'Alacant) vaig acabar anant a El Campello on vaig conèixer el meu primer mestre Lluís Pastor...
Aquell mateix any començava també a rebre classes d'Eliseu Garcia i del fi de curs conserve aquesta fotografia.
Aquesta és la primera actuació en directe amb més por que encert i amb més ganes i il·lusió que por...
Soc al centre de la fotografia... d'esquenes Eliseu.
Cotxera de Tramvies d'Alacant. Juny de 1993
Enhorabona pel teu blog.
ResponderEliminarCom veig has començat fort inclús conectant-lo amb el teu perfil de facebook. Molt bé.
Molt bónic l'instrument de la dolçaina però complicat de tocar, no? necessites molt de pulmó per a poder tocar-la bé?
Per cert, Eliseu Garcia, és del grup Al Tall?? o estic confós
salutacions
Hola
ResponderEliminarMe ha gustado tu blogs y tu afición y me he alegrado mucho al ver la foto pues a Eliseu lo conozco del Azorin en Petrer, cuando el estaba de profesor, si lo ves da le recuerdo de Paco de Elche, yo estuve trabajado en el Azorin.
Un Saludo
Anem per parts Eliseu és de Petrer i forma part i dirigeix el grup El Terròs. Com diu Francisco també és professor de secundària (li donaré records)... Què xicotet és el món!... i va ser company seu... És un Eliseu molt jove, 16 anys més jove. També te un grup de música barroca que es diu El Ternari. Te CDs enregistrats que us recomane. Li Al grup Al Tall hi ha dos dolçainers en la formació actual: el "titular": Javier Ahuir i el meu amic Josemi Sànchez. Dos excelents músics i dolçainers.
ResponderEliminarSalutacions i continueu visitant-me perquè pense que m'he aficionat i tinc moltes coses a dir de la xaramita...
Eva
M'agrada molt el teu bloc, amb el últim article de la dolçaina, per al negats como jo als intruments de música encara que envejosos dels que ameu i sentiu la música, és de una gran ajuda.
ResponderEliminarGràcies Emi, d'això es tracta. Ja que (gràcies al curs online) tinc un blog, donaré difussió d'aquest instrument tant nostre per a qui, com tu, tinga sensibilitat i ganes d'aprendre.
ResponderEliminar