EL DOLÇAINER TRADICIONAL EN VIES D'EXTINCIÓ

Amb aquest títol un poc catastrofista no es representa l'estat de salut actual de l'instrument (afortunadament ple d'energia i vitalitat); però si manifesta un fet: la forma tradicional d'entendre aquest instrument pot aplegar a desapareixer.


QUE ÉS UN DOLÇAINER TRADICIONAL?

* Normalment pertany a una "Saga Familiar" o la crea.
* No acostuma a saber música, toca d'oïda"
* Te un repertori propi i la transmisió de pares a fills és oral.
* Una gran majoria prové del mon rural (són pastors o viuen del camp).
* Acostuma a construir-se els flabiols i les canyes.
* "Fa la Festa" (es desplaça 1, 2, 3 dies a viure al lloc on el contracten).


QUAN I PERQUÈ COMENÇA EL DECLIVI DE LA FIGURA TRADICIONAL

No es pot establir un moment i una raó úniques, tampoc no es pot fer una cronologia de fets. A continuació presente sense cap ordre algunes de les raons que pense poden ser causant:

* Apareixen les primeres escoles de dolçainers.
* Es transcriuen les primeres partitures.
* Es publiquen llibres i mètodes d'estudi.
* Hi ha un moviment de revifament de la cultura tradicional.
* La dolçaina ocupa un paper polític i social important a la transició.
* La dolçaina es fa urbanita.
* Apareixen agrupacions de molts membres anomenades "Colles".
* Els compositors inclouen la dolçaina en obres para banda.
* S'escriu música para dolçaina (colla, dolçaina i metall, dolçaina solista i orquestra, dolçaina i piano...)
* S'introdueix la dolçaina en grups i estils no habituals (folk, ska, hip-hop, rock, heavy, swing, jazz...).
* S'estudia als conservatoris com a instrument reglat.
* Apareixen nous luthiers innovadors, amb investigació i tecnificació.
* Es crea un mercat força potent d'instruments, canyes, i eines relacionades.

.... i tot això, i més, EN MENYS DE 50 ANYS.