domingo, 5 de febrero de 2012

Redsistència. Consum Solidari


Els sindicats han convocat una vaga de consum per al dia 18 de febrer. Els membres del grup REdSISTÈNCIA donem suport a aquesta vaga, però volem aportar les nostres propostes per a una mobilització més general, contínua i, a llarg termini, eficaç. Aqueixes propostes es concreten en el “Manifest per un consum solidari”

Manifest per un consum solidari.

Companyes treballadores, companys treballadors,
Ningú no ignora l'agressió que venim patint des de fa molts anys des de tots els estaments del poder, fonamentalment l'econòmic. Després d'anys de salaris congelats, el col•lectiu de treballadors públics, ha vist com se li han aplicat retallades en dues ocasions en poc més d'un any. En aquests moments, la situació s'agreuja dramàticament amb les retallades en els serveis que es presten als ciutadans.

La resta de treballadors a tot Europa, però amb major virulència a l’Estat Espanyol, pateix les conseqüències d'un augment continu de l'atur, una minva en els seus salaris i condicions laborals i serioses pèrdues en els seus drets socials i sindicals

I açò no ha fet més que començar.
Alhora, els treballadors del sector públic pateixen una campanya de menyspreu al seu treball, no desrpoveïda de calúmnies i mitges veritats, que els presenten enfront de la resta dels ciutadans com un grup de privilegiats, vagues i incompetents, unes rèmores que impedeixen la recuperació econòmica de l’Estat. Aquesta campanya pot fer-se extensiva a la resta de treballadors i pot enfrontar els aturats pel simple fet de tenir treball. Divideix i venceràs. És un lema militar, que s'aplica de manera natural en aquesta crisi-guerra-lluita de classes.
Al poder li convé que estiguem dividits, que no siguem capaços de fixar els nostres veritables objectius i que no sapiem destriar qui són els enemics en aquesta lluita. Lamentablement, ho estan aconseguint.

Ara, no obstant això, els grans cervells de l'FMI i del Banc d'Espanya, comencen a advertir que amb tanta retallada es retraurà el consum i, sense consum, no podran arrancar les economies dels països, per tant es generarà més atur. I –el que realment els importa- no es podrà pagar el deute.

No seria rar que, aqueixes mateixes institucions, acabaren per acusar els empleats públics de desaccelerar la recuperació de l’Estat. Per què no ho farien una vegada més? Ja els van acusar de viure per sobre de les seues possibilitats. Encara els acusen de ser un llast per a l'economia. I ara, podrien ser els responsables de la caiguda del consum, ja que, àdhuc veient minvats els seus ingressos, continuen estigmatitzats pel fet de ser uns privilegiats per mantenir els seus llocs de treball. Acusacions totes, de la primera a l'última, fal•laces.
Per tot el que hem exposat anteriorment, volem proposar-vos un canvi en els hàbits de consum. Consumim en la mesura de les nostres possibilitats, però fem-lo d'una manera “creativa”, pensem amb deteniment a qui afavorim amb cada compra que fem.

Aquesta és la nostra proposta.

Consumim el que necessitem, però afavorint sempre que puguem comerços, negocis i empreses menudes, al mateix temps, impedirem que la Banca seguisca lucrant-se de forma usurera amb el nostre consum.

Si la compra és un poc més cara, hem de pensar que aqueixos pocs euros que estalviem consumint en grans empreses es detrauen, en part, de les condicions laborals dels seus treballadors, de les inversions poc netes d'aqueixes empreses, de l'explotació indiscriminada de l'agricultura, la pesca i la ramaderia… No hem de tolerar que ningú use els teus diners per a pressionar al govern amb l’objectiu d’aconseguir majors beneficis per a ells i majors retallades per a nosaltres.

Pensem també en el col•lectiu al que –en certa manera- ajudaríem. Els autònoms i menuts empresaris són el aneguet lleig de la nostra societat. La patronal els posa per davant en les seues negociacions, ja que efectivament són els més desfavorits, però s'obliden d'ells en les seues reivindicacions, que passen sempre per demanar pitjors condicions laborals per als treballadors. Aquestes peticions en res afavoreixen el menut comerciant, l'autònom, al menut empresari que veu com li calciguen els mateixos que diuen defensar-los, els fan competència deslleial, presionen a la baixa amb preus inasumibles, imposen horaris que ells no poden seguir.



Res poden imposar-nos sobre el nostre consum. Els conciutadans, que ho estan passant tan malament o pitjor que nosaltres, es veurien afavorits i aquells que diuen defensar-los no podrien dir res, doncs això és el que faríem: defensar el que ells afirmen defensar.



Per tot això, si estàs d'acord amb nosaltres:



Procura consumir, sempre que siga possible, en els comerços de la teua ciutat. Els tens prop i encara que gastes una mica més, ho estàs invertint en qualitat de vida per a tots. D'aquesta forma no subvencionaràs a qui t'insulta obertament, com l'amo de la cadena Mango o Adolfo Domínguez, d’entre altres. Els beneficis d'aquestes cadenes els mantenen en una autèntica posició de privilegi des de la qual poden fer molt de mal a tota la ciutadania.



Si no queda més remei que acudir a una gran empresa o comerç, intenta esbrinar quins d'elles tenen millors condicions laborals, quins exploten menys el medi ambient, quins pertanyen o no a grups de pressió. Intenta no garbellar només pel preu, perquè qualsevol euro que estalviem huii, es pot traduir en què: “Qui no guarda quan té, no menja quan vol”.



Procura comprar en aquells comerços o empreses que faciliten el consum als aturats, mitjançant descomptes o facilitats en el pagament. No n'hi ha massa encara, però estem convençuts que, si amb el nostre suport facilitem la seua tasca i la difonem, cada vegada n’hi haurà més.



Tracta de pagar sempre en efectiu, sobretot en el menut comerç. Aconseguirem dos objectius: que el comerciant no haja de pagar comissions per la venda i que el seu banc deixe de guanyar diners amb operacions a crèdit per les quals ens cobren interessos que superen la usura.



Planteja't canviar de banc. Cerca'n un que no invertisca en assumptes bruts com especular amb aliments, pressionar amb el deute d'un país o invertir en armes. La banca ètica pot ser una opció, però no és l'única. Cal informar-se, perquè no tota la banca és igual. Si som clients d'un banc els dirigents del qual aconsellen la reducció de més prestacions socials o laborals, hem de plantejar-nos retallar a ells els seus beneficis.



En les nostres mans està. Podem aconseguir-ho. Podem posar el nostre menut òbol, humil, però creatiu, social i solidari.


FEIX DEL CAPITALISME EL TEU CLIENT.

Altres blogs afegits al manifest.

Hoy no sé ni quién soy, 50 maneras de abrir una lata de conservas, ¿Qué he hecho yo para merecer esto?, Lo que quisiera contarte, Vuelve a mirarlo, La yoyoba, La vida floja, Ensenada de Riazor, Eva Xaramitera, Buscame en el ciclo de la vida, Taller de Manuel, Kabila, El porquero de Agamenón, Reflexiones, Ysupaís, Perroflautas del mundo, Arte y Poesía, Obras de Mateo Santamarta, EL GALLO MULTICOLOR:......... La farsa democrática o la partitocracia, Fisiquimi, Emilio Manuel, TRIVIUM, Un Jardín para MariCari, Orientación educativa, Askatasuna.libertad.orrantia, Navegant per ses ombres, EL BLOG DE JULIAN (MUTXAMEL-VALENCIA CONNECTION)

viernes, 18 de febrero de 2011

SENSE SENYAL


Mostre la meua solidaritat amb
Acció Cultural del País Valencià,
que ha pres la decisió de cessar
les emissions de TV3 al País Valencià
davant les renovades amenaces
de multes de la Generalitat Valenciana.

lunes, 1 de febrero de 2010

DOLÇAINERS TRADICIONALS

Gran part de la documentació i informació sobre dolçainers tradicionals està recuperada per terres de Castelló, en concret de les comarques dels Ports i Maestrat, on les arrels culturals es conserven vives i en perfecte estat.

Sexeni de Morella


CASIMIRO RIPOLLÉS. DOLÇAINER I LUTHIER


• Naix a Morella en 1919.

• Als 8 anys comença a tocar flaütes que construeix.

• L’any 40 toca la dolçaina per als torners (Sexeni de Morella).

• Decideix no tocar perquè “no sabia música i no tenia oïda” (sic).

• Es dedica plenament a la construcció.







LES SAGUES FAMILIARS


LOS LEONES DE ALMEDIJAR


• 4 generacions

• 130 anys dedicats a la dolçaina

• El primer de la saga és León Berbis Redón nascut 1837

• L’últim membre és León Torres Berbis d’avançada edat, continua en actiu.




CAMILO RONZANO “EL DOLÇAINER DE SORITA”


Más de las Parras (Terol) 1913

• Comença a tocar als 14 anys de forma autodidacta. Bartolo, el dolçainer del seu poble,va pagar a "l'Oncle Antonio", dolçainer de Monroyo, perquè no li ensenyara a tocar l'instrument.

• Aprén música a la carcel (empressonat pels nacionals).

• S’instal·la a Sorita

• Continua tocant fins els 70 anys

Camilo Ronzano i Braulio Royo


JOSE M. ARMENGOT “EL DOLÇAINER DE LA TODOLELLA”

• Naix a 1930

• Treballa de pastor i es fa una flauta de canya (de granera).

• Son pare li regala una gaita (dolçaina).

• Toca d’oïda.

• Fa el primer bolo amb 15 anys

• El seu fill continua la saga familiar

EL DOLÇAINER TRADICIONAL EN VIES D'EXTINCIÓ

Amb aquest títol un poc catastrofista no es representa l'estat de salut actual de l'instrument (afortunadament ple d'energia i vitalitat); però si manifesta un fet: la forma tradicional d'entendre aquest instrument pot aplegar a desapareixer.


QUE ÉS UN DOLÇAINER TRADICIONAL?

* Normalment pertany a una "Saga Familiar" o la crea.
* No acostuma a saber música, toca d'oïda"
* Te un repertori propi i la transmisió de pares a fills és oral.
* Una gran majoria prové del mon rural (són pastors o viuen del camp).
* Acostuma a construir-se els flabiols i les canyes.
* "Fa la Festa" (es desplaça 1, 2, 3 dies a viure al lloc on el contracten).


QUAN I PERQUÈ COMENÇA EL DECLIVI DE LA FIGURA TRADICIONAL

No es pot establir un moment i una raó úniques, tampoc no es pot fer una cronologia de fets. A continuació presente sense cap ordre algunes de les raons que pense poden ser causant:

* Apareixen les primeres escoles de dolçainers.
* Es transcriuen les primeres partitures.
* Es publiquen llibres i mètodes d'estudi.
* Hi ha un moviment de revifament de la cultura tradicional.
* La dolçaina ocupa un paper polític i social important a la transició.
* La dolçaina es fa urbanita.
* Apareixen agrupacions de molts membres anomenades "Colles".
* Els compositors inclouen la dolçaina en obres para banda.
* S'escriu música para dolçaina (colla, dolçaina i metall, dolçaina solista i orquestra, dolçaina i piano...)
* S'introdueix la dolçaina en grups i estils no habituals (folk, ska, hip-hop, rock, heavy, swing, jazz...).
* S'estudia als conservatoris com a instrument reglat.
* Apareixen nous luthiers innovadors, amb investigació i tecnificació.
* Es crea un mercat força potent d'instruments, canyes, i eines relacionades.

.... i tot això, i més, EN MENYS DE 50 ANYS.

viernes, 20 de noviembre de 2009

Referències històriques

•La primera referència escrita la trobem el S. XIII a un codex de les Cantigues d’Alfons X.

•Al S. XV pertany a l’ambient culte/cortesà. Ministrils.

•La popularització de l'instrument es referencia al Tirant Lo Blanc i al Quixot.

•A mitjans del S. XX està a punt de desaparèixer.

•Les primeres escoles (València i Algemesí) naixen als anys 60.

•En la transició juga un paper reivindicatiu i fortament nacionalista.

•Al voltant dels anys 80 apareixen les primeres colles.

•23 de juny de 2006 s’aprova el Decret que regula els estudis per obtenir la titulació de grau mitjà de dolçaina.

•El C. d'Albaida és el primer conservatori en impartir estudis oficials.

jueves, 19 de noviembre de 2009

L'amic inseparable de l'instrument de l'infern

EL TABALET


CARACTERÍSTIQUES:

•Acompanya inseparablement a la dolçaina.
•Té una cavitat ressonant.
•De la família dels Membràfon: sona al percudir el parxe amb unes peces de fusta: les baquetes.

•Baquetes: amb forma ergonòmica, construïdes originàriament de fusta de carrasca.
(Ara s’imposen fustes tropicals amb major qualitat: palo-sant, granadilllo, banús...)



PARTS:

•Cos de fusta altura aprox. de 20 cm. i un diàmetre de 30 cm
•Dos parxes de cuiro
•El superior (pell de batre) té un mufle o apagador
•L’inferior (bordoner) te un bordó de 2 a 6 cordes.
•Es tensa amb una corda de cànem amb tensors de cuiro.








ORIGENS


•Com la majoria dels instrument de percussió te un orígen prehistòric.


•La denominació antiga és: Atabal.


•Els parxes eren de pell, els bordons de tripa i les cordes de cànem.

DOLÇAINES DEL MÓN

•Gaita/Donzaina/Chuflaina a Aragó
•Gaita/Dultzaina/Txambela/Bolin-gozo a Navarra/Euskadi
•Gaita/Dulzaina/Chirimia a Castella/Madrid/Extremadura/Rioja
•Douçaine/Bombarda a França
•Shanai/sunnangih/nagassaram/navasgaram a l’Índia
•Heang teih/suona/kuan a la Xina
•Donay/harib/r’gyaling al Tibet
•Ghaida/ghayta/alghayta a l’Àfrica nord-occidental
•Sruni a Java
•Mizmar a Aràbia
•Zamr a Tunísia i Egipte
•Tarogato a Hongria
•Sopila a Croàcia
•Ken a Vietnam
•Pey o Pey ar a Cambodja
•T’aepyeongso a Corea

A LES NOSTRES TERRES

•Dolçaina/donsaina/xaramita/xirimita/ verinocla… PAÍS VALENCIÀ
•Gralla/Dolçaina. CATALUNYA
•Xeremia. ILLES

ALTRES NOMS
•Tarota/Clarín/Clarón/Aboès...

viernes, 13 de noviembre de 2009

Els origens de la dolçaina


ORÍGENS:


Aquest instrument, molt vinculat a la agricultura té un origen incert. No hi ha una postura clara ni definida, i s'especula sobre diferents orígens de la dolçaina com són:

•Àrab
•Oriental
•Egipci
•Mesopotàmic.





A MESOPOTÀMIA ( S. XVI i XV aC ) tenim constància per gravats d'instruments cerimonials de vent (flautes i instruments de llengüeta simple) que es popularitzarien més tard al món greg.



Els parents més propers a la dolçaina els trobem en la FLAUTA DE PASTOR i la DOLÇAINA DE PASTOR.

Les Flautes de Pastor (de probable origen asiàtic) eren emprades per joglars i trobadors al medievo i ja eren molt conegudes a Europa al segle XI.

Les Dolçaines de Pastor tenim referència pels pastors de les muntanyes de Castelló que feien les canyes de banyes de bou.

Dolçaina construïda Casimiro Ripollés de Morella quan començava a anar de pastor l’any 1927. Feta de fusta de pi treballada amb la navaixa i foradada amb un ferro rossenc

jueves, 12 de noviembre de 2009

L'instrument de l'infern



CARACTERÍSTIQUES DE LA DOLÇAINA.
•Es un instrument aeròfon: produeix so per vibració de l’aire.
•De columna: l’aire està dins de l’instrument.
•De llengüeta doble: L'aire pasa a través d'una canya de dues pales simètriques que vibren una contra altra entre els llavis (pertany per tant a la família dels oboès).
•Cònic: el tub té forma cònica.


PARTS :
- La canya: doble llengüeta
- El tudell: peça de metall (llautó)
- La dolçaina: peça de fusta cònica amb 7 forats anteriors 1 posterior i 2 laterals de sonoritat
•El gobelet
•El cos
•La campana

martes, 10 de noviembre de 2009

Ha nascut una dolçainera

Els meus primers passos al món de la dolçaina, per l'any 1992, són deguts al mal hàbit que tinc de voler ser Joana d'Arc.

Alguns companys de la Filà Els Hospitalaris de Sant Blai tocaven la dolçaina al Grup de Percussió de Sant Blai i eren pocs comparats amb la percussió... I, qui més indicada que jo per solucionar aquest problema!

Així que vaig començar a indagar on podia rebre classes i després d'un intent al local de "La Tripa del Moro" (penya de carnestoltes) on Eliseu Garcia donava classes dins del programa d'Aula Oberta (subvencionades per l'Ajuntament d'Alacant) vaig acabar anant a El Campello on vaig conèixer el meu primer mestre Lluís Pastor...

Aquell mateix any començava també a rebre classes d'Eliseu Garcia i del fi de curs conserve aquesta fotografia.

Aquesta és la primera actuació en directe amb més por que encert i amb més ganes i il·lusió que por...
Soc al centre de la fotografia... d'esquenes Eliseu.
Cotxera de Tramvies d'Alacant. Juny de 1993